ENTRE LLAVIS

TOT COMENÇA PER UNA BESADA

DES DEL PUNT DE MIRA

Ens queixam sovint d'allò que ens envolta; expressam continuament la nostra disconformitat. Observam als altres com si el punt de mira d'una escopeta es tractàs, apunt d'apretar el gatell quan el que veim és diferent a allò que pensam. Sempre igual, dia rera dia. No ens aturam a pensar en lo afortunats que som pel simple fet de rebre un raig de sol

Criticar els altres només per mantenir damunt l'altar el nostre EGO, rei i sultà de l'univers. Infravalorar els altres per ser superior des de l'individualitat d'un mateix. Però cal no oblidar que jo no existeixo sense l'altre, que és l'altre qui em defineix perquè gràcies a l'altre jo pens i em relacion.

I com diu el meu amic Lluís Llach: Per qui, com, fins quan i perquè haurem d'estar sempre contra algú o alguna cosa.