Fa un sol que m'estira i m'estira tant que quan el tenc a prop m'entabana. L'activitat cerebral comença a disminuir lentament i entro en una fase que no sé si és somni o realitat.
Enmig de la somnolència començo a visualitzar una figura amb carecterísitques físiques similars a les meves, però no som jo. Em parla de somnis. Els meus somnis en les seves vivences. Em quedo fascinada amb les seves paraules perquè no sé si parla d'ell o de mi.
No crec que sigui el meu doble, ni la meva ànima bessona, ni el meu subconscient en lapsus mentals. Sé que els seus ulls són com els meus, fets per observar el món i viure entre somnis.
