Qüestions d'equilibri.

Pensaments que violen el meu cap de tanta moralitat. Deixo passar moments inoblidables i em quedo amb simples banalitats. Creuo fàcilment la línia; tan senzilla, tan prima i tan transparent que apenes la veig. M'adono i em faig oi, em repugno...i plor. Impotència.

Moments inoblidables que mai tornaran i que sempre es recordaran per les simples banalitats.

Pensaments que et destrueixen, tan difícils de reconduir?

Submergida dins el dolor i l'angoixa i creuo de nou la línia, per què és tan difícil de reconduir?

Voldria una línia gruixuda i vermella, visible a anys llum... llavors, potser també la creuaria.

Temps rera temps

Amb l'arribada del nou temps, de la serenitat i la calma, entro de nou dins el meu espai personal.

Dies d'estiu romanen en un recó de la memòria.

Podria resumir tot el que ha passat fins ara com un moment de creixement personal. Sense cercar-ho descobreixes que allò que sempre t'envolta, és el que t'aporta més ben estar, el que et permet ser tu sense adornaments ni aparences.

He deixat de banda les obligacions, les posposo i resonen dins el meu cap una vegada i una altra, entro en un conflicte moral, em qüestiono el que és correcte. Perquè s'apoderen de mi si jo decideixo aparcar-les? Al final em dominen...