FELIÇ ANIVERSARI

El temps passa; estones molt lentament i estones massa ràpid. Però quan et trobes un dia com avui i fas balanç dius...Ui que ràpid!!

Suposadament segons els sistema que tenim de mesurar el temps, que varen crear alguns "savis pensadors", avui compleixo 23 anys!!!!
Vaig nèixer un dilluns a les 22.20h per cessàrea. 3,5kg i 50cm; no està gens malament si teniu en compte lo petitona que som ara. M'agradaria poder recordar, encara que fos per un instant, el primer contacte amb el meus pares, la primera mirada, les primeres paraules que em varen dir, sentir les seves veus... Seria espectacular.


Només dir-vos que la vida ens sonriu a cada intant i que sovint estam tan immersos en les preocupacions i les desgracies que oblidam aquest petit detall. Que l'inesperat és l'espurna de la vida. Que la felicitat està entre nosaltres a l'abast de tothom. Que les coses senzilles solen ser les més planeres. I que sempre, sempre hi ha algun motiu per somriure.


Les espelmes estan apunt d'encendre's, la botella de cava a punt de destapar i les copes apunt per brindar.


Un dia com un altra...NO!! Per mi, NO!!!

PENSAMENTS EXCÈNTRICS

Fa uns quants dies tenia el cap fet una olla de caragols. Pensaments, idees, desitjos, somnis...tot desorganitzat i ben enredat. Això no vos pensassiu que passàs desapercebut pel meu organisme. L'angoixa i malestar m'acompanyava diàriament.

De vegades basten solament unes paraules ben dites a poca distància de la teva cara. Dites d'aquella manera que et fa despertar de la situació més absurda però, que amb la qual t'estàs ofegant perquè no veus la sortida.

Doncs si, aquelles quatre paraules esperançadores ressonant dins el meu cap em varen fer recordar el que vaig aprendre de'n Xavier Delgado: Que un adult representa l'acció, la capacitat per decidir, l'execució. I jo m'havia quedat solament en ser un nen: creatiu, natural, lliure,... però, per solventar aquells malestars havia de recuperar una part de mi, la d'una persona adulta.

Així que amb els pensaments ordenats i amb coratge he decidit actuar per arribar més lluny d'aquí. No puc esperar que els demés ho facin per mi.

Ànims

Tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi

i res no serà senzill,

però tot el camí que esperi

tindrà un nom i un sentit.

El goig d'enlairar aquest somni

on tots hi trobem un lloc,

bastir una drecera

que ja per sempre

ens porti a un món millor.

Tens les mans, tens el cor,

tens les claus per obrir l'horitzó de llum

Lluis Llach.

SENSACIONS

Et despertes. Bona companyia. Mires el rellotge; és tard. T'aixeques. Cafè amb llet i magdalenes. Taleca en mà. Surts per la porta. Fa un dia espectacular. Cotxe i música animada. Banyalbufar. Destí: Port des Canonge. Vistes espectaculars. Respires aire pur. Les viandes...exquisites!!!. Cotxe. Becadeta de 5 min.

Arribes a casa. Trobes un missatge. El llegeixes. El cor s'estreny.

Un estiu per no oblidar

No puc negar-vos que l'hivern m'agrada molt. Penso que és un bon temps per a les reflexions i per aclarir les idees. I també per a la tassa de xocolata calenta i la coca de nadal. Umm... exquisit!!!

Però, aquelles nits d'estiu que ens ho passavem tant bé, tampoc me desagraden. I és que aquestes nits tenen un encant especial, on de sobte es desperten el sentits i la música et corr per dintre fent del teu cos una dança. Però, ben bé, el seu encant es deu a la grata companyia. Què faria jo sense vosaltres, estimades amigues?

Vos desitjo molta sort i ànims!!!!

El gorila

Això és una parella que va al zoològic. Fan una volta, veuen diferents animals i arriben a l'àrea dels goriles. De sobte l'home li diu a la seva dona:

- "Què has vist com et mira aquest gorila? Jo diria que el poses a mil."

- "Jo? I ara que dius?" Respon la dona escèptica.

- "Que sí! Mira'l i veuràs!"

El gorila ja estava en posició bípeda i es golpejava els pits de forma enèrgica.

- "Trob que li has de mostrar un pit i veurem mem que fa". Li diu l'home

- "Però què dius?"

- "Venga que ara no hi ha ningú".

Aquella dona mig avegonyida "rup" es treu un pit. El gorila es comença a moure i es golpeja els pits de nou, aquesta vegada amb més força.

-"Mostra-li l'altra, mostra-li l'altra!". Deia l'home entusiasmat i expectant per la reacció del gorila.

Aquella pobre dona "rup" es treu l'altra pit. I el gorila encès i excitat comença a engronsar la barrera, cada vegada amb més força fins que la romp i s'envà cap a la dona. Les rialles fugiren de sobte a aquell home que va partir a córrer més aviat que depressa.

- "Què faig, que faig!". Cridava la dona amb veu tremolosa i paralitzada pel pànic.

- "Diga-li que tens mal de cap"

CANVIS I MÉS CANVIS

Fa uns dies que l'insomni, vell amic per molta gent i desconegut per mi, ha decidit acompanyar-me a les nits. Sovint em demano què ha pogut passar perquè m'hagi fuit la son. I és aquí quan començo a analitzar les possibles causes.

El primer que se m'ocorr pensar és amb la ingesta de cafeïna. El cafè no m'agrada. És cert que la "coca-cola" i jo ens avenim, però tampoc és una cosa exagerada. Així que descart que aquesta sigui la causa, encara que no deixo de ser conscient de què és un factor de risc.

Després continuo la meva reflexió. Sí és ben cert que fa un temps que les coses no són com eren abans. Les coses de l'estiu a ara han canviat de forma paulatina i progressiva però, a la vegada més ràpidament del que jo me pensava.

I ara tenc ànsies d'emprendre nous camins però, sovint em manca el valor per fer-ho. Suposo que és perquè és més fàcil acomodar-me a l'estil de vida que he duit fins ara; suposo perquè d'alguna manera em fa por que les coses no surtin com esper, suposo que em manca el valor que em fa anar més lluny d'aquí.

Pot ser sigui aquest el motiu del meu insomni, pot ser siguin un acúmul de factors de riscs fins ara no detectats. El que sé es que les coses continuaran canviant perquè el pensament és canviant i... al cap i a la fi som allò que pensam.