Ens queixam sovint d'allò que ens envolta; expressam continuament la nostra disconformitat. Observam als altres com si el punt de mira d'una escopeta es tractàs, apunt d'apretar el gatell quan el que veim és diferent a allò que pensam. Sempre igual, dia rera dia. No ens aturam a pensar en lo afortunats que som pel simple fet de rebre un raig de sol
Criticar els altres només per mantenir damunt l'altar el nostre EGO, rei i sultà de l'univers. Infravalorar els altres per ser superior des de l'individualitat d'un mateix. Però cal no oblidar que jo no existeixo sense l'altre, que és l'altre qui em defineix perquè gràcies a l'altre jo pens i em relacion.
I com diu el meu amic Lluís Llach: Per qui, com, fins quan i perquè haurem d'estar sempre contra algú o alguna cosa.
3 comentaris:
Estic d'acord. Avui en dia la gran majoria de persones estan més pendents dels altres que no pas de ells mateixos. Els crida mes l'atenció poder criticar, saber el que pensen, el que diuen, el que fan, el que deixen de fer... ja que així és una manera de sortir i oblidar els seus problemes. Trobo que aquestes persones no son feliços amb la vida que duen i envegen que els altres ho siguin. Això és el que no poden sofrir. Kissss......
El que passa és que no hauriem d'entrar dins el seu rol i sovint ho feim. Això és el que no hauriem de fer. Però no sé perquè tots acabam fent el mateix i per no arribar en aquesta situació cal treballar molt amb un mateix.
Aquest tipus de persones el que volen és dur la gent al seu rol, i el que s'ha d'intentar és evitar-ho, ja que això és l'errada mes grossa que es pot fer. El més important d'aquestes situacions és que les persones s'anadonin compta del mal que poden fer. Si son capaços de criticar als altres, un bon començament per canviar seria critacan-se ells mateixos i això a la gran majoria de gent no l'hi agrada. Tota "teràpia" té un inici i crec que començar per un mateix és un bon principi.
Per mi, també, hi ha un altre aspecte que no suport d'aquesta gent. Son bons per donar consells als altres, però començant per la premissa de que ells no s'escolten quan ho diuen, ja que no creuen el que prediquen.
Publica un comentari a l'entrada