Un dia et despertes pel mati i sense saber el perquè, hi ha alguna cosa distinta, que no pots descriure. Surts al carrer pensant què és el que ha canviat, però no ho saps. Només saps que hi és.
Tornes a casa feixug i pesat. Mai més tornarà a ser el que era. I ara que recordo, "el que era" es pot descriure de tantes maneres... només hi tenc paraules dolces i tendres, somriuies i llàgrimes.
Tornes a casa feixug i pesat. Mai més tornarà a ser el que era. I ara que recordo, "el que era" es pot descriure de tantes maneres... només hi tenc paraules dolces i tendres, somriuies i llàgrimes.
No puc pensar en el que serà, només sé que amb el cor trencat, agafaré la sàvia més bona i més dolça de "el que era" i amb ella em pintaré els llavis per assaborir-la quan el camí sigui aspre i amarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada