21 de novembre, 2008

Sense paraules



Parlau-me vosaltres que avui faig silenci.

Faig silenci perquè si parlo vull tenir raó.
Faig silenci perquè si parlo som una noia insolent.
Faig silenci perquè si parlo ho faig sincerament,
Faig silenci perquè si parlo és perquè t'estim!

Des del silenci no sabràs de mi i llavors m'estimaràs.

3 comentaris:

es teu cusi ha dit...

olas!com estas?¿un dia q tenguis una estona i ms vagi b a tot 2 m auries d mirar q m vaig fer mal a una cuixa jugant a futbol fa 3 setmanes y parexia q se m avia espasat i ahir vaig tornar jugar i m va tornar pegar.pero ara no m fa mal.pentura domes es es cop.ya m diras coses.cuan puguis xq no corr presa
xau bss

L'espirga ha dit...

Cusinet... Jo trob que quan te passa això m'has de telefonar o bé, venir-me a veure a sa consulta. No ho trobes? Telefona'm!!!

Petonetss!!!

lacuisinedemaga ha dit...

Hola Neli.

Has de saber que de vegades es millor fer silenci. Jo també ho faig de vegades i és una cosa que funciona bé. Lo que passa és que quan m'hi torn a posar és una locura perquè som capaç de marejar tothom. M'has fet recordar una escriptora que vaig veure per la tele, que recordant la seva infantesa va dir: "tuve un canario que cantaba poco, pero se fijaba mucho"

;)

Besitos