18 de gener, 2008

CANVIS I MÉS CANVIS


Fa uns dies que l'insomni, vell amic per molta gent i desconegut per mi, ha decidit acompanyar-me a les nits. Sovint em demano què ha pogut passar perquè m'hagi fuit la son. I és aquí quan començo a analitzar les possibles causes.

El primer que se m'ocorr pensar és amb la ingesta de cafeïna. El cafè no m'agrada. És cert que la "coca-cola" i jo ens avenim, però tampoc és una cosa exagerada. Així que descart que aquesta sigui la causa, encara que no deixo de ser conscient de què és un factor de risc.

Després continuo la meva reflexió. Sí és ben cert que fa un temps que les coses no són com eren abans. Les coses de l'estiu a ara han canviat de forma paulatina i progressiva però, a la vegada més ràpidament del que jo me pensava.

I ara tenc ànsies d'emprendre nous camins però, sovint em manca el valor per fer-ho. Suposo que és perquè és més fàcil acomodar-me a l'estil de vida que he duit fins ara; suposo perquè d'alguna manera em fa por que les coses no surtin com esper, suposo que em manca el valor que em fa anar més lluny d'aquí.

Pot ser sigui aquest el motiu del meu insomni, pot ser siguin un acúmul de factors de riscs fins ara no detectats. El que sé es que les coses continuaran canviant perquè el pensament és canviant i... al cap i a la fi som allò que pensam.




2 comentaris:

Anònim ha dit...

En primer lloc enhorabona per el teu blog i benvinguda a n’aquest mon.

A lo millor no som la persona mes indicada per donar un consell d’aquest calibre, però els canvis a la nostra vida son constants, però aquests canvis son petits i senzills de dur-los a terme. El que no és t’han senzill son els canvis que impliquen moltes coses i sobretot un canvi a on impliqui una nova vida, conec un cas d’aquests en primera persona.

No podem saber ni prediure mai que ens pot passar darrera un gran canvi, ja que així no hi hauria emoció a la nostra vida, però molta gent que ha experimentat un canvi de gran magnitud diu que els canvis son bons.

Hi ha que tenir paciència, ja que tot arriba i per la curta edat (....) que tinc i la poca experiència que pugui tenir amb aquets temes, trobo que tot arriba.

Segur que prenguis la decisió que prenguis t’anirà molt bé.

Anònim ha dit...

Els canvis en aquesta vida són inevitables, i necessaris. Mentres som conscients que cada dia el sol surt i es pon, sabem que és inevitable ser "moldejats" per totes les circumstàncies que ens envolten i a les que estam sotmesos, que a la vegada també són canviants.

La vida és una aventura que compartim amb molta gent, un camí pel qual cadascú va caminant, a estones per uns camps verds plens d'herba i flors sota un cel blau i amb un vent suau que ens acarona la cara, i estones a les fosques per unes pendents de pedres i fang sota un diluvi a on es fa difícil avançar amb l'única llum dels llamps.

Les coses ni ara són igual que abans ni tampoc són igual que en un futur, per això la meva particular conclusió és la següent: viu la vida cada dia com si fos el darrer, estima amb el cor i treballa amb el cap, comparteix tot allò que t'agrada amb la gent que més estimes, i el camí que queda per arribar a Itaca segur que serà llarg.

Ja ho saps, no forcis gens la travessia.

Una besada molt gran, amb molt d'amor i sentiment. Ànims i endavant!