Fa un sol que m'estira i m'estira tant que quan el tenc a prop m'entabana. L'activitat cerebral comença a disminuir lentament i entro en una fase que no sé si és somni o realitat.
Enmig de la somnolència començo a visualitzar una figura amb carecterísitques físiques similars a les meves, però no som jo. Em parla de somnis. Els meus somnis en les seves vivences. Em quedo fascinada amb les seves paraules perquè no sé si parla d'ell o de mi.
No crec que sigui el meu doble, ni la meva ànima bessona, ni el meu subconscient en lapsus mentals. Sé que els seus ulls són com els meus, fets per observar el món i viure entre somnis.
2 comentaris:
Un bon relat per la gent que ens agrada somiar en moltes coses. El problema que de vegades hi ha algú que quan disfrutem d'aquell somni marevellos que ens permet volar ens espatlla aquell petit plaer. Coses de la vida.
El que a mi em passa és que són les persones que m'envolten les que em porten a somnis i vivences inimaginables. I el que pot semblar un relat imaginari no és més que la realitat que m'envolta.
Publica un comentari a l'entrada