31 d’octubre, 2008

Aquesta nit



Molt lluny d'aquell èsser amb banyes i extremitats de cabra que solia comparèixer davant els viatgers en les cruïlles de camins, el pànic m'engoleix mentre intento reflexionar sobre la inexistència del meu ser. 

Sense arribar a cap conclusió, deixo de banda els meus pensaments. 

Potser desitgi l'impossible  al no voler fer un camí en solitari per estar sempre al seu costat.


6 comentaris:

lacuisinedemaga ha dit...

Missatge per na Neli i en Sion i qui es vulgui donar per aludit.

M'ho vaig passar molt bé dissabte, jaja.

No, en serio, era per saber si us animau divendres a veure Russian Red, perquè si no, hi hauré d'anar tota sola o no hi aniré.

un besito de zebra pes culet nyoc, ajaj

mag

L'espirga ha dit...

Ai, ai, ai... Quina festa! Va ser mel. Feia temps que no ens ho passavem tan bé.

En Sion i jo ens apuntam al concert, però ens hauràs de donar més detalls.

Sa zebra no tornarà a ser el que era.

Un besito de tequila

Marga ha dit...

Vos dic que no se que vau fer dissabte però degué ser gros...sa meva germana diumenge era KO...!!
Neli aprofit per dir-te que fa una temporadeta que segueixo el teu blog i m'agrada molt...les teves paraules en transporten a passatges insòlits..just al punt on es toca el somni i la realitat...i on tot es possible...Vull fer un viatge a aquest punt per fer realitat els desitjos....
besadetes....

tot pot ser ha dit...

Voler l'impossible ens cal, i que no mori el desig...

T'm!

lacuisinedemaga ha dit...

Ei, al:lots, retir lo des concert, estic pelada!!!

:(

besitos de zebra nyoc.


Margalida Nina te queremos

L'espirga ha dit...

Marga, a sa festa ens faltaves tu. No més te dic que les zebres i sa taula de billar varen ser punts clau i mai seran el que eren. Jejej. Encara no he tingut temps de penjar les fotos.

M'agrada que formeu part del blog, m'agrada que us expresseu i sigueu lliures de pensament. M'agrada que el somnis siguin la vostra vida i la vida la vostra realitat.

Moltes gràcies.