No para, és impossible que faci un minut de silenci i quan pareix que està a punt de fer-ho, continua amb el seu va i ve, fent del seu soroll, el ritme hipotalàmic que necessito per mantenir la serenitat.
És curiós perquè des d'aquella lectura, inconscientment va desaparèixer la lluita, el conflicte que em mantenia ferma com un roure, sempre a punt de batallar defensant a tort i a dret el meu honor. Ara les puc mirar, les puc mirar als ulls amb estimació i les seves mirades no em desafien.
Tancar els ulls i sentir-me bé, tancar els ulls i deixar que em vinguin els records perduts des de l'enyorança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada