Parlant de coses series

La respiració constant, pausada i fluida que habitualment m'acompanya en el meus escrits es veu interrompuda de sobte per una mena d'alteració diagrafmàtica o de "singlot". 

Sovint, cegats per la por i la desconeixença ens falten paraules per definir el rebuig contra algú, o alguna cosa, o algun fet. Només dir-vos que cal informar-se i contextualitzar aquesta informació perquè, moltes vegades un es pot sorprendre del que hi pot trobar. I és que anys enrera, pensaments similiars als actuals convertiren alguns ésser humans en monstres horripilants. 

No som superiors, ni inferiors, ni vos vegeu amenaçats perquè si obriu bé els ulls, estam plens d'una riquesa que mai es podrà canviar per diners.

El 144 del carrer El expresso de Shangai

Hi ha neu per damunt les aceres i els carrers estan glaçats, camino depressa perquè ja és tard. Tenc por de caure per les sabates de tacó. La gorra i la bufanda em deixen la punta del nas al descorbert i es queixa de fred. Arribo gelada al 144 del carrer El expresso de Shangai. 

Penjada a la porta hi ha una corona amb motius nadalencs. Tenc el cor que em batega al ritme dels cascabels perquè sé que allà dintre, entre la multitud, assegut al costat de la xemeneia ell hi serà, el veuré després de tant de temps. Per un moment decideixo donar mitja volta i partir a córrer però, quan estic a punt de fer-ho, toc el timbre sense pensar-ho.

Què pensarà en veurem? Seran els seus ulls tan tendres i expressius com sempre? Somriurà i em besarà amb la complicitat de sempre?

Només espero que hàgim après dels errors del passat i que conservem les espurnes que ens portaven a mons inimaginables cegats per la passió.

Sense paraules

Parlau-me vosaltres que avui faig silenci.

Faig silenci perquè si parlo vull tenir raó.

Faig silenci perquè si parlo som una noia insolent.

Faig silenci perquè si parlo ho faig sincerament,

Faig silenci perquè si parlo és perquè t'estim!

Des del silenci no sabràs de mi i llavors m'estimaràs.

Espurnes

Fa un sol que m'estira i m'estira tant que quan el tenc a prop m'entabana. L'activitat cerebral comença a disminuir lentament i entro en una fase que no sé si és somni o realitat.

Enmig de la somnolència començo a visualitzar una figura amb carecterísitques físiques similars a les meves, però no som jo. Em parla de somnis. Els meus somnis en les seves vivences. Em quedo fascinada amb les seves paraules perquè no sé si parla d'ell o de mi. 

No crec que sigui el meu doble, ni la meva ànima bessona, ni el meu subconscient en lapsus mentals. Sé que els seus ulls són com els meus, fets per observar el món i viure entre somnis.

Intuicions

Un dia et despertes pel mati i sense saber el perquè, hi ha alguna cosa distinta, que no pots descriure. Surts al carrer pensant què és el que ha canviat, però no ho saps. Només saps que hi és.

Tornes a casa feixug i pesat. Mai més tornarà a ser el que era. I ara que recordo, "el que era" es pot descriure de tantes maneres... només hi tenc paraules dolces i tendres, somriuies i llàgrimes.

No puc pensar en el que serà, només sé que amb el cor trencat, agafaré la sàvia més bona i més dolça de "el que era" i amb ella em pintaré els llavis per assaborir-la quan el camí sigui aspre i amarg.

Aquesta nit

Molt lluny d'aquell èsser amb banyes i extremitats de cabra que solia comparèixer davant els viatgers en les cruïlles de camins, el pànic m'engoleix mentre intento reflexionar sobre la inexistència del meu ser. 

Sense arribar a cap conclusió, deixo de banda els meus pensaments. 

Potser desitgi l'impossible  al no voler fer un camí en solitari per estar sempre al seu costat.

Sincerament

Suspir l'aire que m'entra per les fosses nasals i em remou les vísceres. Tenc el cor accelerat. L'impacte em porta amb sang freda a la realitat.

La realitat fa por. Fa por veure les coses tal com son: sense adornaments ni manipulacions subjectives. I aquesta por ens fa fugir; no sense deixar rastre. I la por tornarà gèlida i fosca. Tornarà perquè no podem escapar ni de la realitat ni del que som i ens glaçarà la sang fins a deixar-nos sense vida.

No vull córrer, no vull fugir, la vull aquí cara a cara i que em dóni la vida.