Suspir l'aire que m'entra per les fosses nasals i em remou les vísceres. Tenc el cor accelerat. L'impacte em porta amb sang freda a la realitat.
La realitat fa por. Fa por veure les coses tal com son: sense adornaments ni manipulacions subjectives. I aquesta por ens fa fugir; no sense deixar rastre. I la por tornarà gèlida i fosca. Tornarà perquè no podem escapar ni de la realitat ni del que som i ens glaçarà la sang fins a deixar-nos sense vida.
No vull córrer, no vull fugir, la vull aquí cara a cara i que em dóni la vida.
1 comentari:
m'agrada com t'expliques, ho he llegit dues vegades i m'agrada molt. Allò del vídeo de simian no és res. Simplement m'agrada com al final les al·lotes guapes tornen lletjotes. Jo no li cerc cap missatge, simplement em produeix un plaer visual, com l'escena que descric avui al blog.
un beso guapa, i guarda bé sa meva llista de desitjos materials.
mag
Publica un comentari a l'entrada