08 d’octubre, 2008

Tot per un "cafico" dins allò que anomenem Piscina




Dies després d'aquella copa d'herbes milenaries, ambientades amb l'olor d'aquell cohiba que es consumia a poc a poc, es torna a engegar la sinapsi neuronal del sistema límbic.

I és que dins jo brotaven pesigolles de la panxa, tenia ganes de fer allò que sabia que m'aniria molt bé per desconnectar de les pressions del dia a dia i reequilibrar les tensions del meu cos, però hi havia un munt de contres que em lligaven i em feien presonera. Reprimia les pesigolles, les ganes... tot perquè em quedava capficada dins la moda actual del comportament social.

Si no ho feia era com qui acceptar aquesta moda absurda per la perfecció i no estava disposta a fer-ho, així que... banyador posat i ulleres amb mà, em vaig tirar a la piscina.