23 de febrer, 2009

Tu tens les claus...


Un mendigo estuvo junto a una carretera durante más de treinta años. Un día, un desconocido pasó por allí.
- ¿Una limosna? -murmuró el mendio, alargando mecánicamente su gorra de béisbol.
- No tengo nada que darte -dijo el desconocido. A continuación preguntó:
- ¿Sobre qué estas sentado?
- Nada -respondió el mendigo-. Sólo una vieja caja. He estado sentado en ella desde no sé cuándo.
- ¿Has mirado dentro alguna vez? -preguntó el desconocido.
- No -dijo el mendigo-, ¿para qué? No hay nada dentro.
- Echa una mirada -insistió el desconocido.
El mendigo consiguió abrir la tapa. Con infinita sorpresa, incredulidad y dicha vio que la caja estaba llena de oro.

Yo soy ese extraño que no tiene nada que darte y te pide que mires dentro. No dentro de ninguna caja, como en la parábola, sino en otro lugar aún más cercano: dentro de ti mismo.

"Pero yo no soy ese mendigo", te oigo quejarte.

Eckhart Tolle

24 de gener, 2009

Estimar-se a un mateix no és sempre tan senzill



No para, és impossible que faci un minut de silenci i quan pareix que està a punt de fer-ho, continua amb el seu va i ve, fent del seu soroll, el ritme hipotalàmic que necessito per mantenir la serenitat.

És curiós perquè des d'aquella lectura, inconscientment va desaparèixer la lluita, el conflicte que em mantenia ferma com un roure, sempre a punt de batallar defensant a tort i a dret el meu honor. Ara les puc mirar, les puc mirar als ulls amb estimació i les seves mirades no em desafien. 

Tancar els ulls i sentir-me bé, tancar els ulls i deixar que em vinguin els records perduts des de l'enyorança. 

21 de gener, 2009

Coses que fan pensar




"Algunas reflexiones de sentido común:

Ningún animal salvaje se alimenta de la leche de otro animal ni sigue tomando leche después del destete. Estas dos reglas son transgredidas por el hombre y ciertos animales domésticos.

Las leyes de Darwin nos indican que la leche materna es un alimento muy bien adaptado a las necesidades del niño pequeño, mientras que la leche de vaca está muy bien adaptada a las necesidades del  ternero, pero no a las del hombre."

Dr. Jean Seignalet
La alimentación, 3ª medicina.

Sempre podrem tancar els ulls i continuar fent el que feim, negant el canvi que ens porti al benestar.

Evolució




"Los ancestros del hombre, igual que los animales salvajes, vivían en equilibiro con su entorno. Un equlibiro a  veces cruel, que suponía un exterminio despiadado de los más débiles e inadaptados. Pero un equilibrio al fin y al cabo, que ha permitido el desarrollo de la Tierra de un gran número de especies: virus, bacterias, protozoos, vegetales y animales.

El hombre moderno se ha vuelto suficientemente inteligente y poderoso para modificar la naturaleza, pero no lo bastante inteligente u organizado para cambiarla de forma positiva. Se han cometido numerosos errores, de los cuales los dos más importantes son:
- El aumento inquietante de la población.
- La utilización sin discernimiento del poder conferido por los progresos de la ciencia y de la industria.

Daños cometidos como: la contaminación de los suelos y la exagerada explotación de los mares; los efectos de las radiaciones electromagnéticas, la polución del aire y la contaminación de las aguas. La extinción de numerosas especies, la desertización, la destrucción de la capa de ozono y el efecto invernadero.

¿Tenemos que esperar pasivamente la decadencia de la humanidad, sea progresiva, frente al creciente impacto de la contaminación, o brutal, con guerras de exterminio para disputarse los recursos restantes?

La única corrección posible es la corrección de nuestros errores."

Dr. Jean Seignalet
"La alimentación, la 3ª medicina"

19 de desembre, 2008

Parlant de coses series



La respiració constant, pausada i fluida que habitualment m'acompanya en el meus escrits es veu interrompuda de sobte per una mena d'alteració diagrafmàtica o de "singlot". 

Sovint, cegats per la por i la desconeixença ens falten paraules per definir el rebuig contra algú, o alguna cosa, o algun fet. Només dir-vos que cal informar-se i contextualitzar aquesta informació perquè, moltes vegades un es pot sorprendre del que hi pot trobar. I és que anys enrera, pensaments similiars als actuals convertiren alguns ésser humans en monstres horripilants. 

No som superiors, ni inferiors, ni vos vegeu amenaçats perquè si obriu bé els ulls, estam plens d'una riquesa que mai es podrà canviar per diners.

11 de desembre, 2008

El 144 del carrer El expresso de Shangai




Hi ha neu per damunt les aceres i els carrers estan glaçats, camino depressa perquè ja és tard. Tenc por de caure per les sabates de tacó. La gorra i la bufanda em deixen la punta del nas al descorbert i es queixa de fred. Arribo gelada al 144 del carrer El expresso de Shangai. 

Penjada a la porta hi ha una corona amb motius nadalencs. Tenc el cor que em batega al ritme dels cascabels perquè sé que allà dintre, entre la multitud, assegut al costat de la xemeneia ell hi serà, el veuré després de tant de temps. Per un moment decideixo donar mitja volta i partir a córrer però, quan estic a punt de fer-ho, toc el timbre sense pensar-ho.

Què pensarà en veurem? Seran els seus ulls tan tendres i expressius com sempre? Somriurà i em besarà amb la complicitat de sempre?

Només espero que hàgim après dels errors del passat i que conservem les espurnes que ens portaven a mons inimaginables cegats per la passió.

21 de novembre, 2008

Sense paraules



Parlau-me vosaltres que avui faig silenci.

Faig silenci perquè si parlo vull tenir raó.
Faig silenci perquè si parlo som una noia insolent.
Faig silenci perquè si parlo ho faig sincerament,
Faig silenci perquè si parlo és perquè t'estim!

Des del silenci no sabràs de mi i llavors m'estimaràs.