Molt lluny d'aquell èsser amb banyes i extremitats de cabra que solia comparèixer davant els viatgers en les cruïlles de camins, el pànic m'engoleix mentre intento reflexionar sobre la inexistència del meu ser.
Sense arribar a cap conclusió, deixo de banda els meus pensaments.
Potser desitgi l'impossible al no voler fer un camí en solitari per estar sempre al seu costat.
6 comentaris:
Missatge per na Neli i en Sion i qui es vulgui donar per aludit.
M'ho vaig passar molt bé dissabte, jaja.
No, en serio, era per saber si us animau divendres a veure Russian Red, perquè si no, hi hauré d'anar tota sola o no hi aniré.
un besito de zebra pes culet nyoc, ajaj
mag
Ai, ai, ai... Quina festa! Va ser mel. Feia temps que no ens ho passavem tan bé.
En Sion i jo ens apuntam al concert, però ens hauràs de donar més detalls.
Sa zebra no tornarà a ser el que era.
Un besito de tequila
Vos dic que no se que vau fer dissabte però degué ser gros...sa meva germana diumenge era KO...!!
Neli aprofit per dir-te que fa una temporadeta que segueixo el teu blog i m'agrada molt...les teves paraules en transporten a passatges insòlits..just al punt on es toca el somni i la realitat...i on tot es possible...Vull fer un viatge a aquest punt per fer realitat els desitjos....
besadetes....
Voler l'impossible ens cal, i que no mori el desig...
T'm!
Ei, al:lots, retir lo des concert, estic pelada!!!
:(
besitos de zebra nyoc.
Margalida Nina te queremos
Marga, a sa festa ens faltaves tu. No més te dic que les zebres i sa taula de billar varen ser punts clau i mai seran el que eren. Jejej. Encara no he tingut temps de penjar les fotos.
M'agrada que formeu part del blog, m'agrada que us expresseu i sigueu lliures de pensament. M'agrada que el somnis siguin la vostra vida i la vida la vostra realitat.
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada